La primera vegada que vaig tastar un pistatxo de Bronte de debò a Gràcia vaig entendre que havia menjat gelat industrial tota la vida. No era verd. Era d’un marró verdós apagat, gairebé lleig, i tenia gust de pistatxo de debò i no de caramel amb colorant.
Aquell dia vaig aprendre el truc que faig servir des de llavors. Abans dels llocs va això, perquè distingir l’artesà de l’industrial disfressat serveix per a tota la vida.
El bàsic del bon gelat
El truc si el pistatxo és verd radioactiu, és colorant · Bon senyal el gelat tapat en pozzetti, no en muntanyes · Una altra pista un gelat bo no fa set
Preu 3-4,50 € la bola · Zona Gràcia i l’Eixample concentren les millors
Moltes gelateries de zona turística venen gelat inflat amb aire i colorant a preu d’artesà, així que convé saber mirar abans de pagar.
Artesà de debò
- El pistatxo és marró verdós, no cridaner
- Els colors són mats i apagats
- No fa set en acabar
- Es guarda tapat en pozzetti
- Hi diu elaboració diària o es veu l’obrador
Industrial disfressat
- Pistatxo verd fluorescent
- Maduixa o mango de color radioactiu
- Set tot just menjar-lo
- Muntanyes altes exposades a l’aire
- Vint gustos idèntics en textura
La regla del pistatxo me la va ensenyar un gelader italià i no falla mai: el pistatxo natural és apagat, gairebé lleig, perquè no porta colorant.
I no tots els barris rendeixen igual quan busco gelat bo.
Gràcia és on més encerto a cegues, i la Rambla on menys, amb dues excepcions que explico al final.
La gelateria on envio tothom
DelaCrem, a Enric Granados, 15, a l’Eixample. És la més estimada pels barcelonins i amb raó.
La va fundar el mestre gelader italià Massimo Pignata el 2010 amb ingredients cent per cent naturals, frescos del dia, sense gluten en tots els gustos i sorbets vegans, amb una textura ultracremosa per la seva tècnica slow food. Tot es guarda en pozzetti. L’únic però és la cua a l’estiu, però avança ràpid.
Té diversos locals, inclòs l’Obrador DelaCrem al passeig de Sant Joan, 59, amb clàssics com pistatxo o iogurt al costat d’edicions amb avellanes de Reus o pistatxos de les Garrigues. No marxeu sense tastar el seu affogato, que és el que demano jo sempre, i encaixa amb un bon cafè de barri a prop.
Amb els senyals clars i una aposta segura, la resta és triar segons el que vingui de gust aquell dia.
| Si busques | La teva gelateria | El seu fort |
|---|---|---|
| El clàssic infal·lible | DelaCrem | Sense gluten, pistatxo perfecte |
| Gustos que no has tastat mai | Paral·lelo | Sèsam negre, all negre, mojito |
| El millor pistatxo | Gocce di Latte | Cremino pistatxo, di Bronte DOP |
| Sa de debò, vegà i eco | Bodevici | Ecològica certificada, sense sucre |
| Alta gastronomia en gelat | Gelato Collection | D’Albert Adrià, receptes numerades |
| Nostàlgia i orxata | La Valenciana | Des del 1910, xufla de València |
El gelat de barri de Gràcia, sense postureig
Gràcia és el barri amb més gelat bo per metre quadrat, i on comprem els d’aquí.
Paral·lelo, al carrer de Sèneca, 18, és un dels meus preferits absoluts i per a molta gent directament una altra lliga. És la història de quatre amics d’infància, Matteo, Gianluca, Marco i Francesco, que van deixar el seu Sanremo natal per Barcelona. Ho elaboren tot al seu obrador amb producte de temporada, ecològic i de proximitat sempre que poden, amb pistatxos de Lleida i avellanes de Reus. No fan servir cap ingredient acabat, ni tan sols la crema d’avellanes.
I aquí hi ha el que els fa únics: gustos que no trobareu enlloc més. Stracciatella de coco, sèsam negre, meló amb menta, i gelats salats per amanir plats d’estiu. La carta canvia cada dia, així que cada visita és diferent i no sempre hi són tots. Aquesta sorpresa forma part de la gràcia, i va bé després d’una volta per les bodegues del barri.
El millor pistatxo, al Born
Si sou de pistatxo com jo, aneu directes a Gocce di Latte, al Pla de Palau, 4, al Born, amb dos locals l’un al costat de l’altre. Producció diària, artesana i baixa en greixos, a dos carrers de les capes de ciutat que hi ha sota els teus peus.
La seva joia és el cremino pistatxo, mascarpone amb crema de pistatxo, que més d’un defensa com el millor gelat que ha tastat. Per als molt fans hi ha el pistatxo di Bronte DOP, aquell sicilià difícil de trobar, i un gust milanese que només fan el cap de setmana. El preu és una mica més alt i s’ho val.
El vegà i sense sucre, sense gust de substitut
Bodevici, a Torrijos, 21, a Gràcia, és la resposta, i no és màrqueting: va ser la primera gelateria ecològica certificada de Barcelona, fundada el 2011.
Ingredients ecològics, de proximitat, sense additius, amb opcions veganes, sense gluten i sense sucres afegits. El seu pistatxo de Lleida i el granissat de préssec de Tarragona són un vici, i els seus gelats vegans són dels pocs que no tenen gust de substitut.
A DelaCrem tots els gustos són sense gluten i els sorbets vegans, i a qualsevol gelateria artesana els sorbets de fruita són vegans per naturalesa. Només cal preguntar.
Les gelateries d’autor, perquè et sorprenguin
Gelato Collection, a la Rambla, 136, és el projecte del xef Albert Adrià amb el pastisser Alfredo Machado i Torrons Vicens, al local annex a la torroneria. Va obrir l’estiu del 2024 amb receptes numerades en quatre famílies: clàssics, d’altres amb base de còctel com margarita o negroni, d’autor i de temporada. No és una gelateria, és una experiència.
Gelaaati di Marco, a Llibreteria, 7, al Gòtic, és del milanès Marco Di Consiglio i una de les preferides de tot un Jordi Roca. Tots els gustos tenen zero conservants i zero colorant. El seu Placer Picante, xocolata amb pebre de Caiena, té una fama merescuda.
Cremeria Toscana, a Muntaner, 161, oberta des del 2004 pel milanès Andrea Giuntoli, és tan bona que diversos restaurants de la ciutat fan servir els seus gelats per a les postres. La seva vainilla és de les millors que he tastat.
Les que fa més d’un segle que són obertes
Barcelona té gelateries que són patrimoni viu.
La Valenciana, a l’Eixample, fa des del 1910, ja en quarta generació, orxata artesana amb xufla D.O. València i gelats de tradició valenciana. I El Tío Che, al Poblenou, és una altra institució de més d’un segle, famosa per les seves orxates i els seus cucurutxos de galeta de sempre, a un pas dels mercats on vaig a comprar.
Si sou de gustos tradicionals sense experiments, aquests són els vostres llocs.
De l’orxata del 1910 al gelat d’autor del 2024, la ciutat no ha deixat de fer gelat bo.
L’altre consell que dono sempre és demanar el de temporada, i per a això convé saber quina fruita és al seu punt cada mes.
Al juliol, amb préssec de Tarragona o albercoc a la carta, aneu a per això: és quan la fruita és al seu millor moment i el sorbet ho nota.
A quines no vaig, i per què
Les parades amb muntanyes de colors fluorescents de zona turística. Aquest gelat està inflat amb aire i colorant, exposat perquè es vegi bonic, i costa més que un de bo de barri.
Qualsevol que no digui d’on surt el producte. El bon pistatxo és car i s’anuncia. El silenci sol voler dir colorant.
El gelat que fa set. Si en acabar busqueu aigua, era excés de sucre i additius. No hi ha volta de full.
L’excepció que sí que recomano en plena Rambla és Rocambolesc, la gelateria de Jordi Roca, amb els seus panets, brioixos calents farcits de gelat fred. És de les poques coses de la Rambla que de debò valen la pena.
Com triar bé un gelat
Pregunteu què és de temporada. Les bones canvien la carta segons la fruita, i a l’estiu és on hi ha el millor.
Tasteu el brioix. Moltes gelateries italianes serveixen el gelat dins d’un brioix calent. És com es menja a Sicília, fred i calent alhora, i sona estrany fins que el tastes.
Fixeu-vos en la producció. Elaboració diària o obrador a la vista és bon senyal. El gelat artesà no aguanta setmanes, així que es fa en tandes petites.
Mireu el pistatxo abans de demanar. És el delator més ràpid, i decideix en dos segons si la resta de la vitrina val la pena.
El millor gelat de Barcelona no és a la Rambla. És a la cantonada d’algun barri on fan cua els d’aquí.
Coneixes una gelateria artesana que no surti aquí? Segur que me’n deixo alguna joia de barri. Escriu-me per Instagram @barcelonainspira i passaré a tastar-la.
Continua descobrint Barcelona amb mi
Més racons i plans que explico per aquí: on menjar el millor ramen, on menjar calçots a la ciutat, la guia local de la Mercè i els jardins secrets de Catalunya.
Quina és la millor gelateria artesana de Barcelona
Hi ha molt nivell, però les meves preferides són DelaCrem a l’Eixample, Paral·lelo a Gràcia i Gocce di Latte al Born. DelaCrem és de les més estimades pels barcelonins, amb cua gairebé sempre, i el seu pistatxo és la prova de foc. Paral·lelo és per a molts una altra lliga pels seus gustos impossibles.
Com se sap si un gelat és artesà de debò
El pistatxo no ha de ser verd radioactiu, perquè això és colorant, i els colors en general han de ser apagats i naturals. Un bon gelat artesà no fa set després. I a les millors gelateries el gelat es guarda tapat en pozzetti, no en muntanyes exposades a l’aire, com es fa a Itàlia.
Quant costa un gelat artesà a Barcelona
Una bola costa entre 3 i 4,50 euros, i un cucurutxo de dues boles ronda entre 4,50 i 6 euros. Les gelateries prèmium com Gocce di Latte o les d’autor pugen una mica més, però la qualitat ho justifica. Moltes ofereixen el brioix farcit de gelat, típic sicilià, per un preu semblant.
En quin barri de Barcelona hi ha les millors gelateries
Gràcia i l’Eixample concentren les millors, amb Paral·lelo, DelaCrem, Cremeria Toscana o Bodevici. Al Gòtic i al Born hi ha Gelaaati di Marco i Gocce di Latte. Són zones de barri on comprem els d’aquí, no només turistes, a diferència de les parades de la Rambla.
On menjar gelat vegà o sense gluten a Barcelona
En moltes gelateries artesanes. DelaCrem elabora tots els seus gelats sense gluten i els seus sorbets són cent per cent vegans, Bodevici és ecològica certificada amb opcions veganes i sense sucre, i a gairebé totes els sorbets de fruita són vegans per naturalesa. N’hi ha prou de preguntar per la carta de temporada.
