Vaig demanar un vermut en una bodega de Gràcia i el senyor de la barra em va contestar “de la casa?” sense aixecar la vista. No era una pregunta, era una comprovació. En una bodega no es tria marca: surt el que hi ha a l’aixeta, costa poc més de dos euros i prou.
Fa anys que hi vaig i la pregunta útil no ha estat mai quina és la millor. És quina em ve de gust avui, i com distingir en deu segons una bodega de debò d’un local nou amb bótes de decoració.
El més bàsic del vermut
Vermut d’aixeta 2-2,50 € el got · De bóta 2,50-3 € · Ampolla per compartir ~12 €, en surten 7-8 gots
Tapes casolanes 3-6 € · Per cap 10-12 € menjat i begut · Hora bona 12.00 a 14.30, cap de setmana
Distingir-les s’aprèn en una tarda i estalvia molts disgustos. Aquests són els senyals que miro jo abans de seure.
És bodega de debò
- Bótes amb vi a dins, no buides
- Barra de marbre o fusta gastada
- Vermut d’aixeta o de bóta a 2-2,50 €
- Pissarra escrita a mà
- Clientela gran del barri a mig matí
És un bar d’atrezzo
- Carta en tres idiomes i amb fotos
- Vermut a 4 o 5 € el got
- Bótes de decoració, sense vi
- Música alta a l’hora de l’aperitiu
- Cambrers que no coneixen ningú
La del preu és la que menys falla. Un vermut per sobre de 3 € no paga el vermut, paga la decoració.
La bodega que va canviar d’amo sense tocar res
Carrer de Vic, 23, a Gràcia. I compte amb el nom, perquè no és el Quimet & Quimet del Poble-sec: no hi tenen res a veure.
La va fundar la família Quimet el 1954 i fa uns quinze anys va passar als germans Montero, que van fer el que gairebé ningú no fa en agafar el relleu, que és no tocar res. Hi continuen els terres hidràulics originals, les bótes de fusta penjades, les taules de marbre blanc. Segons el web oficial de la bodega, el seu vermut casolà ve de la zona de Reus i ha guanyat diversos premis.
Demaneu les patates amb mojo, que jo no em salto mai, i les conserves de la marca Lolín. La mitjana és d’uns 15 € per persona, en la línia de el que costa menjar bé i barat per aquí. Obre de dimecres a diumenge, amb dilluns i dimarts tancat segons la temporada, així que convé comprovar-ho el mateix dia. Accepta reserva, cosa estranya en aquest món, i el cap de setmana l’agraireu.
Entre les set el got gairebé no varia, de 2 a 2,50 €. El que canvia de debò és quanta gent de fora et trobes a dins.
| Bodega | Barri | Des de | El seu fort | Got |
|---|---|---|---|---|
| Bar Bodega Quimet | Gràcia | 1954 | Vermut de Reus, patates amb mojo | ~2,50 € |
| Bar Electricitat | Barceloneta | 1908 | Vermut de bóta, ensaladilla de cranc | ~2 € |
| Bodega La Palma | Gòtic | 1935 | Croquetes i braves, amagada | ~2,50 € |
| Bar La Plata | Gòtic | 1945 | Peix fregit, quatre tapes i prou | ~2 € |
| Bodega Marín | Gràcia | 1904 | Vi a granel, criteri de sommelier | ~2,50 € |
| El Xampanyet | Born | 1929 | Cava propi, anxoves del Cantàbric | ~2,50 € |
| Bodega Carol | Clot | — | Torreznos, ni un turista | ~2 € |
La columna que no és a la taula és la que més decideix, així que va a part.
Ser a la barra vermella no vol dir que sigui dolenta. Vol dir que cal anar-hi a l’hora correcta o no anar-hi.
Les més tranquil·les, per anar-hi sola amb un llibre
La Bodega Marín, a Gràcia, va obrir cap al 1904 i és la degana de la meva llista. Estreta, amb les parets altes plenes d’ampolles velles i olor de bóta. Ara la porten la Vanessa, que és sommelier, i la seva parella, en Luis, així que a la bodega de sempre s’hi ha afegit criteri amb els vins. Vi a granel i tapes tradicionals, amb producte que surt de els mateixos mercats on comprem els del barri.
A tocar, la Bodega Neus, del 1917, amb més d’un segle servint el mateix barri.
I si aneu pel Clot, la Bodega Carol és el més semblant a un secret que queda en aquesta ciutat: vermut, cervesa fresca, torreznos, mandonguilles, embotit. Ningú de fora no sap que existeix, i això es nota en l’ambient i en el compte.
Per a aquest pla hi entro entre les 12.00 i les 13.00. A partir de la una comença a arribar l’allau del vermut i s’acaba la conversa tranquil·la.
Per impressionar qui ve de fora
El Bar Electricitat, al carrer de Sant Carles, 15, a la Barceloneta, obert el 1908 en el que havia estat una central elèctrica. Aquí hi ha el detall que més m’agrada ensenyar: el vermut surt de la bóta, de bótes sense etiquetar darrere la barra, i de vegades te’l serveixes tu. El preu del vi a granel continua apuntat a mà a la mateixa bóta. La seva ensaladilla de cranc és una institució del barri. I si després us ve de gust més història, al Poble-sec i a Gràcia teniu els refugis que es visiten sota terra.
La Bodega La Palma, al carrer de la Palma de Sant Just, 7, del 1935, amagada darrere l’Ajuntament. A dos minuts de la plaça de Sant Jaume i gens turística. Croquetes i braves de les millors de Ciutat Vella.
El Bar La Plata, al carrer de la Mercè, 28, des del 1945 servint quatre coses: peix fregit, amanida de tomàquet i ceba, seitons i anxova. No hi ha carta perquè no cal. Vuitanta anys repetint el mateix, amb la barra plena i la gent menjant dempeus.
Si hi aneu en grup, demaneu l’ampolla de vermut per uns 12 € en lloc de gots solts. En surten 7 o 8 gots, surt més barat i obliga a quedar-s’hi una estona, que és del que va això.
Bodegues on es sopa, no només es fan tapes
A Sants, Montferry, al carrer de Violant d’Hongria, 105, manté el fricandó i el vermut a granel. Al Poblenou, el Bar Bodega J. Cala, al carrer de Pere IV, 460, va conservar durant dècades una clientela de barri per quedar lluny de tot. I a Horta hi ha un altre Quimet, del 1927, especialitzat en truites.
La Cova Fumada, al carrer del Baluard, 56, on es va inventar la bomba, comparteix l’ADN: sense rètol, en efectiu i tanca quan s’acaba el gènere, abans de les 14.00.
Cap d’aquestes no va obrir per ser especial. Ho són perquè hi són des d’abans que això es portés.
Setanta anys separen la més nova de la més vella i les sis continuen obertes. Això no passa a gaires ciutats.
Les que evito i per què
El Xampanyet, al carrer de Montcada, 22, hi és des del 1929 i el seu cava propi a uns 2,50 € la copa continua sent bo. El local és preciós. Però a l’hora punta no s’hi cap i no es gaudeix. Si hi aneu, entreu-hi quinze minuts abans que obri, demaneu les anxoves amb pa amb tomàquet, preneu una copa i sortiu abans de l’allau.
Les bodegues noves d’estètica vintage. Gràcia és on més n’hi ha: bótes buides de decoració i el vermut a 4 €. Com a bars de moda estan bé, però aquests dos euros de més paguen l’atrezzo, no la beguda.
Les que posen carta amb fotos. És el senyal més fiable de tots. Una bodega no necessita explicar-te amb imatges què és una anxova.
Qualsevol a les 14.30 d’un dissabte. No és culpa del lloc. És que a aquella hora totes estan impossibles i l’experiència no s’assembla gens al que busqueu.
El que convé saber abans d’entrar
Demaneu les conserves del dia. Les bodegues roten les llaunes sense anunciar-ho. Pregunteu de què n’està orgullós avui el cambrer i feu-li cas.
Accepteu el sifó. Un raig de soda allarga el vermut i el fa més passador al migdia. Aquí es fa servir.
Porteu efectiu. Unes quantes de les més antigues continuen sense datàfon, i La Cova Fumada directament no en té.
Compteu que estareu dempeus. A La Plata o a l’Electricitat no hi ha taula que valgui en hora punta.
L’hora mana més que el lloc, i aquestes són les franges que faig servir jo.
Un dissabte a les 12 i un dissabte a les 14.30 són dues ciutats diferents dins del mateix local.
En català, l’aperitiu en diem fer el vermut. És un esdeveniment de migdia amb gent, no una beguda, i una de les coses que més sorprenen qui ve de fora.
Les bodegues són la Barcelona d’abans del turisme. Demanar de la casa i quedar-s’hi una estona és el que les manté obertes.
Coneixes una bodega de debò que no sigui aquí? Segur que me’n deixo alguna. Escriu-me per Instagram @barcelonainspira i m’hi passo a provar-la.
Continua descobrint Barcelona amb mi
Més racons i plans que explico per aquí: on menjar calçots a la ciutat, els millors miradors per a la posta de sol, els museus que es visiten gratis i pobles a prop de Barcelona per a una escapada.
Què és una bodega de barri a Barcelona
Una bodega és un local tradicional que va començar venent vi a granel i avui serveix vermut i tapes casolanes. La gent hi anava amb la seva garrafa per omplir-la, amb el temps hi van posar taules i va acabar sent el bar del barri. Les de debò conserven bótes amb vi a dins, barra de marbre gastada i clientela local, amb el got de vermut a uns 2 euros.
Quant costa el vermut en una bodega de Barcelona
Entre 2 i 2,50 euros el got d’aixeta a les bodegues tradicionals, i uns 12 euros l’ampolla per compartir, de la qual surten 7 o 8 gots. Les tapes casolanes van de 3 a 6 euros. Amb 10 o 12 euros per persona en surts menjat i begut.
Com saber si una bodega és de debò o un bar disfressat
N’hi ha prou amb tres senyals. Si el vermut passa de 3 euros, si la carta és en tres idiomes amb fotos i si les bótes són buides i posades de decoració, és un bar d’estètica vintage. Una bodega de debò té vi dins de les bótes, pissarra escrita a mà i clientela gran del barri a mig matí.
Quina diferència hi ha entre el vermut d’aixeta i el de bóta
El d’aixeta surt d’un barril d’acer pressuritzat, fred i amb un punt de gas, i costa uns 2 €. El de bóta es treu de la bóta de fusta on ha reposat, sense gas i més rodó, per 2,50-3 €. A l’Electricitat sempre el demano de bóta.
A quina hora es fa el vermut a Barcelona
Entre les 12 i les 14.30 del cap de setmana, el que aquí en diem fer el vermut. Jo hi entro cap a les 12 perquè a partir de la una no hi ha lloc enlloc. Moltes bodegues obren també a la tarda, però el vermut de debò és al matí.
Cal reservar a les bodegues de barri
A la majoria no es reserva, s’hi entra i s’espera dempeus. El Bar Bodega Quimet sí que accepta reserves i convé fer-les servir els caps de setmana. A les altres n’hi ha prou d’arribar d’hora, sobretot a les petites del Gòtic on hi caben trenta persones comptades.
