Vaig pujar a Montserrat amb vambes d’esport normals, d’aquelles de córrer per asfalt. A mitja escala dels pobres anava agafant-me a les roques com un gat, mentre m’avançaven senyors de setanta anys amb botes i bastó.
Allà vaig aprendre que aquí l’enemic no és la pluja, és la roca. Montserrat i el Garraf són massissos de conglomerat i calcària que rellisquen. Des de llavors trio la ruta segons com estic aquell dia, no segons quina foto he vist, i us deixo primer la taula que faig servir, amb quilòmetres, desnivell i com arribar-hi.
Avís important sobre Collserola
Durant el 2026 el Parc de Collserola ha patit restriccions i fins i tot el tancament complet del medi natural per un brot de pesta porcina africana en senglars. Això afecta la Carretera de les Aigües i la resta de rutes del parc. Consulteu la web oficial del parc el mateix dia abans d’anar-hi, perquè la situació evoluciona i hi ha reobertures parcials.
Amb això clar, això és el que necessiteu abans de decidir. Primer, l’esforç de cadascuna d’un cop d’ull.
I les dades completes, per si en voleu el detall.
| Ruta | Dificultat | Km | Desnivell | Temps | Com arribar-hi |
|---|---|---|---|---|---|
| Carretera de les Aigües | Fàcil | 7-10 | Mínim | 2-3 h | FGC i funicular |
| Garraf, circuits curts | Fàcil | des de 3 | Baix | 1-2 h | R2 a Sitges o Garraf |
| Salt de Sallent, Rupit | Fàcil | 6,5 | Baix | 2-3 h | Cotxe, 1 h 30 |
| Sant Benet-Montserrat | Moderada | 10,8 | 620 m | 4 h | R5 i cotxe |
| Montserrat-Sant Jeroni | Moderada | 10-11 | 600 m | 4-5 h | R5 i cremallera |
| La Mola | Moderada | 9-11 | 500 m | 4 h | Cotxe |
| Font de Passavets | Mitjana-alta | 9 | 600 m | 4 h | Cotxe |
| Turó de l’Home / Matagalls | Dura | 15-17 | 900 m | 5-6 h | R3 i bus |
La ruta més fàcil i accessible, la Carretera de les Aigües
Al Parc Natural de Collserola. És un camí pràcticament pla que recorre el vessant amb tota Barcelona i el Mediterrani als peus.
El que la fa insuperable en condicions normals és que s’hi arriba en transport públic, amb FGC fins al Baixador de Vallvidrera, i és lineal, així que camines el que vulguis, de mitja hora a dues hores. Són de 7 a 10 km amb desnivell mínim, en un parc de més de 8.000 hectàrees que comença on s’acaba la ciutat. És on els barcelonins sortim a caminar, a córrer o a anar en bici el cap de setmana.
El matís del 2026: com que és a Collserola, ara mateix pot estar restringida pel brot de pesta porcina. Mentre duri el tancament, l’alternativa fàcil i sense cotxe és el Garraf. Comproveu sempre l’avís del parc abans de calçar-vos les vambes.
Les rutes fàcils amb nens o gent que no camina
A més de les Aigües, quan obre, en tinc dues que aguanta bé qualsevol.
El Salt de Sallent des del poble de Rupit, uns 6,5 km senzills fins a la cascada més alta de Catalunya, de 115 metres, que és estacional i baixa amb més força a la primavera i amb el desglaç. De propina, la visita a Rupit, de postal amb el seu pont penjant. Hora i mitja en cotxe, i encaixa amb els pobles més bonics de Catalunya.
El Parc Natural del Garraf té circuits curts des de 3 km entre turons calcaris i vistes al Mediterrani, amb molt menys desnivell que la muntanya. Tren R2 fins a Sitges o l’estació de Garraf. Fins i tot hi ha una ruta que porta a un curiós monestir budista, el de Plana Novella. Bon clima gairebé tot l’any, i de baixada a Sitges s’hi menja de meravella, com explico a on menjar bé i barat sense turistes.
Com que cada massís rendeix en una època diferent, convé mirar el calendari abans de triar.
La tardor és la joia per al Montseny, amb les fagedes vermelles, i ple estiu el pitjor, amb calor forta i gairebé gens d’ombra en molts trams.
La primera muntanya de veritat, Montserrat
Montserrat i la seva ruta al Sant Jeroni, el cim del massís a 1.236 metres. És l’excursió més icònica a prop de Barcelona, i amb raó, perquè des de dalt les vistes arriben als Pirineus, la costa i fins i tot Mallorca els dies molt clars.
La circular del Monestir a Sant Jeroni són de 10 a 11 km de dificultat moderada, unes 4 o 5 hores, per l’escala dels pobres, amb funiculars que escurcen si us canseu. Tren R5 d’FGC des de Plaça Espanya fins a Monistrol, una hora, i després cremallera o telecabina. Sortiu d’hora, sobretot en cap de setmana.
Una variant preciosa amb cotxe és la circular entre els monestirs de Sant Benet i Montserrat, 10,8 km i 620 metres de desnivell, unes 4 hores. I una altra alternativa és La Mola, de 1.104 metres, a Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb un camí senyalitzat entre boscos i una recompensa única: a dalt hi ha un monestir del segle XI convertit en restaurant de muntanya. La dada que m’encanta és que a algunes zones els cotxes no hi pugen, així que els queviures els pugen ases, com antigament.
La muntanya de Montserrat no és només una ruta: és un símbol amb més de mil anys d’història sota els peus.
Pujar al Sant Jeroni és trepitjar el mateix massís que fa mil anys que recorren pelegrins i muntanyencs.
El repte de veritat, el Montseny
El Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera de la Unesco, és el somni de qualsevol excursionista, amb fagedes, castanyers i els cims més alts de la zona, per sobre dels 1.700 metres.
La pujada al Turó de l’Home, de 1.706 metres i el cim més alt, o al Matagalls, són itineraris de 15 a 17 km i fins a 900 metres de desnivell, unes 5 o 6 hores. A la tardor les fagedes es tenyeixen de vermell i taronja d’una manera espectacular, en la línia de els boscos de tardor de Catalunya.
Sense cotxe, R3 fins a Sant Celoni, uns 55 minuts, i bus a Santa Fe per al Turó de l’Home o a Collformic per al Matagalls, amb horaris reduïts fora de temporada. Un bon punt de partida és la Font de Passavets, a peu de carretera, des d’on s’accedeix al Turó de l’Home i les Agudes en una circular de 9 km amb 600 metres de desnivell, envoltada de faigs.
Abans de sortir, la motxilla decideix més que les cames, així que convé revisar-la.
El que porto sempre
- Vambes de trekking amb bona sola
- Aigua de sobres, no hi ha on omplir
- Tallavent encara que sigui estiu
- Traç GPX descarregat al mòbil
- Avís a algú del meu itinerari
Errors que veig cada cap de setmana
- Vambes d’asfalt a la roca
- Mitja ampolla d’aigua per a tot el dia
- Sortir tard i que caigui la nit
- Triar la ruta per la foto d’Instagram
- No mirar la previsió ni els avisos
La columna de l’esquerra és un dia rodó. La de la dreta és com vaig acabar jo agafada a les roques de Montserrat.
On no vaig, i per què
A Montserrat just després de pluges. Hi ha zones que s’entollen i el conglomerat rellisca encara més. I mai a mig matí en cap de setmana, que és popularíssima. Comenceu d’hora.
Al Montseny a l’hivern sense consultar. Hi pot haver gel a les cotes altes, i si la previsió ho demana calen grampons lleugers. Mireu el Meteocat abans de pujar, sobretot pel vent i la boira.
A cap ruta triant-la per la foto d’Instagram. Aquest és l’error que em va portar a Montserrat amb vambes d’asfalt. Trieu per la vostra forma física real, no per com en surt de bonic el lloc.
A Collserola sense comprovar l’avís. Amb el brot de pesta porcina, el 2026 ha arribat a estar tancat del tot. Un cop d’ull a la web del parc evita el viatge en va.
Com encertar la sortida
El calçat. Vambes de trekking amb bona sola. Aquí rellisca la roca, no el fang.
L’aigua, de sobres. Hi ha poca ombra en molts trams i gairebé cap punt per omplir a les rutes llargues.
El tallavent, encara que sigui estiu. A dalt corre l’aire i baixes glaçada.
El traç i l’avís. Descarregueu el GPX perquè hi ha trams on el sender es perd, aviseu algú del vostre itinerari i sortiu amb llum. I si combineu Montserrat amb la Moreneta i l’Escolania, el cor de nens, teniu un dia rodó de natura i història, que combina amb una escapada per les curiositats de la ciutat un altre dia.
La sort més gran de viure aquí és que en mitja hora ets en plena natura. Gairebé ningú no l’aprofita.
Tens una ruta preferida que no surti aquí? Hi ha milers de senders catalogats per aquí, així que segur que em deixo joies. Escriu-me per Instagram @barcelonainspira i me l’apunto per al proper cap de setmana.
Continua descobrint Barcelona amb mi
Més racons i plans que explico per aquí: pobles a prop de Barcelona per a una escapada, els pobles més bonics de Girona, els jardins secrets de Catalunya i els millors miradors per a la posta de sol.
Quina ruta de senderisme a prop de Barcelona és més fàcil
La Carretera de les Aigües, al Parc Natural de Collserola, és la més fàcil i accessible. Són de 7 a 10 km de pista plana amb vistes constants sobre la ciutat, unes 2 o 3 hores i desnivell mínim. S’hi arriba en transport públic i és lineal, així que camines el que vulguis. Això sí, comprova abans els avisos del parc, perquè el 2026 hi ha hagut restriccions d’accés.
Com arribar a Montserrat des de Barcelona sense cotxe
Amb el tren R5 d’FGC des de Plaça Espanya fins a Monistrol de Montserrat, i des d’allà el cremallera o el telecabina fins al monestir. El viatge dura aproximadament una hora. La ruta circular del Monestir a Sant Jeroni són uns 10 a 11 km de dificultat moderada, amb el cim a 1.236 metres i unes 4 o 5 hores de caminada.
Quina és la ruta més exigent a prop de Barcelona
Les rutes del Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera de la Unesco. La pujada al Turó de l’Home, de 1.706 metres i el cim més alt del parc, o al Matagalls, són itineraris de 15 a 17 km amb fins a 900 metres de desnivell i 5 o 6 hores. Per arribar-hi, R3 fins a Sant Celoni i bus a Santa Fe o Collformic.
Què portar per fer senderisme a prop de Barcelona
Unes vambes de trekking amb bona sola són imprescindibles perquè Montserrat i el Garraf són massissos de conglomerat i calcària que rellisquen. A més, aigua de sobres, perquè hi ha poca ombra i pocs punts per omplir, una capa tallavent per als cims encara que sigui estiu, i el traç GPX descarregat al mòbil per si el sender es perd.
Es pot fer senderisme a Collserola actualment
Cal consultar-ho abans d’anar-hi. Durant el 2026 s’han aplicat restriccions i fins i tot el tancament complet de l’accés al medi natural del Parc de Collserola per un brot de pesta porcina africana en senglars. Les zones afectades i els avisos actualitzats es publiquen a la web oficial del parc, i convé mirar-los el mateix dia de la sortida.
