Vaig arribar a Beget buscant cobertura per avisar que arribava tard. No en vaig trobar, no n’hi ha. I després de vint minuts emprenyada, em vaig asseure al pont medieval, vaig escoltar el riu i vaig entendre que això era exactament el que havia anat a buscar sense saber-ho.
Catalunya és plena de pobles de conte, però els de la Costa Brava ja us els vaig explicar. Avui us porto a l’interior i a la muntanya, i els organitzo pel que necessiteu, perquè no és el mateix voler fotos que voler silenci.
El bàsic
Rupit menys de 300 habitants, pont penjant · Siurana fortalesa sobre un precipici, castell del s. IX
Beget gairebé sense cobertura, aquesta és la gràcia · Taüll església romànica Patrimoni de la Humanitat
Cada poble respon a una necessitat diferent, així que la pregunta útil és què busqueu aquell dia.
| Poble | Zona | Per a què hi vas |
|---|---|---|
| Rupit i Pruit | Osona | Medieval de postal i cascada |
| Beget | Alta Garrotxa | Silenci absolut, desconnectar |
| Siurana | Priorat | Vistes de vertigen i vi |
| Miravet | Terres de l’Ebre | Riu, castell templer i calma |
| Taüll | Vall de Boí, Lleida | Romànic Patrimoni de la Humanitat |
| Arties | Vall d’Aran | Poble pirinenc de pedra |
Rupit i Pruit, el que millor resumeix l’interior
Per a mi encarna l’essència de la Catalunya interior, i és d’aquells pobles que et deixen sense paraules.
És a Osona, té menys de 300 habitants i un encant medieval brutal. Travesses el seu famós pont penjant de fusta i entres en un món de cases de pedra dels segles XVI i XVII, carrers costeruts i un entorn de cingles i salts d’aigua. És el paradís dels excursionistes.
Aneu-hi a la primavera o a la tardor, quan és més tranquil, i no marxeu sense tastar-ne la gastronomia, amb la coca i els embotits com a punt fort, en la línia de on es menja bé i barat.
De propina, a prop hi ha el Salt de Sallent, amb 115 metres la cascada més alta de Catalunya. Un avís que estalvia el disgust: és estacional, baixa amb força a la primavera i amb el desglaç, i en ple estiu sol estar seca. Per veure-la amb aigua, assegureu-vos que hagi plogut abans.
No tots aquests pobles costen el mateix d’abastar, i convé saber-ho abans de triar.
Rupit es fa en un dia sense forçar, però Taüll és en ple Pirineu, així que aquest demana quedar-s’hi a dormir sí o sí.
Beget, per al silenci de debò
Beget, a l’Alta Garrotxa, és el destí definitiu, i us aviso del millor que té: gairebé no hi ha cobertura.
Amb prou feines un grapat d’habitants. Les cases de pedra amb teulades de fusta s’integren amb el paisatge de muntanya i els rierols que travessen el poble. El seu pont medieval i l’església de Sant Cristòfol són monuments nacionals que impressionen de debò.
És el lloc per reiniciar el cervell abans de tornar a la ciutat, d’aquells llocs que et recorden com sent de bé desconnectar, encara que hi arribis emprenyada perquè no hi ha senyal. Combina bé amb els boscos de tardor de Catalunya, que queden a prop.
Siurana, vistes de vertigen sobre el Priorat
Siurana és dels que més m’han sorprès de tot Catalunya, una fortalesa natural suspesa sobre un precipici de roca calcària, en ple Priorat.
Les vistes al pantà d’aigües blaves i a la serra del Montsant són senzillament el millor mirador de la zona. Va ser l’últim reducte andalusí de Catalunya, amb restes d’un castell del segle IX.
I és l’excusa perfecta per tastar els vins de la DO Priorat al seu origen. Menjar al poble, amb especialitats catalanes, és un altre imprescindible, en la mateixa línia de les bodegues on faig el vermut però a peu de vinya.
Aquest penyal guarda una de les històries de frontera més intenses de Catalunya.
Treure el cap des d’aquestes roques és entendre de cop per què aquí es va resistir fins al final.
Miravet, riu Ebre i castell templer
Miravet, a la vora de l’Ebre, té una història lligada al seu castell templer dalt de tot. Els seus carrers es recorren ràpid i es gaudeixen moltíssim pels seus colors i el seu bon estat de conservació.
I Tivissa, més tranquil, completa un triangle magnífic per aquesta zona de Tarragona, la gran desconeguda de Catalunya. Abans de ficar-vos a la carretera, convé mirar en quina època rendeix més cada zona.
La primavera i la tardor són la temporada d’aquests pobles: la cascada de Rupit porta aigua, a l’interior no apreta la calor i el Pirineu es travessa sense neu.
Els pobles de muntanya i romànic, la Vall de Boí
La Vall de Boí, al Pirineu de Lleida, és plena de poblets amb paisatges increïbles. La joia és Taüll, amb cases de pedra de teulades de pissarra i l’església romànica de Sant Climent de Taüll, Patrimoni de la Humanitat i la imatge més característica de la zona. El conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí és únic al món.
També a Lleida, Arties, a la Vall d’Aran, entre el riu Garona i el Valarties, amb cases de pedra, teulades de pissarra i l’església de Santa Maria, de les millors de la zona. I Guimerà, una vila medieval tranquil·la amb molt d’encant. Més a prop del Pirineu oriental, Castellar de n’Hug, al Berguedà, és un poble de postal al costat de les fonts del Llobregat.
Com que aquests pobles estan molt repartits, la clau és agrupar-los per comarca i no intentar abastar-ne massa.
Rutes que funcionen
- Rupit amb Tavertet i el Salt de Sallent
- Siurana amb Miravet i el Priorat
- Taüll amb la resta de la Vall de Boí
- Arties amb la Vall d’Aran
- Beget sol, per no trencar la calma
Errors de ruta
- Priorat i Pirineu el mateix dia
- Travessar Catalunya de punta a punta
- El Pirineu en ple hivern sense cadenes
- La cascada de Rupit a l’agost
- Quatre pobles en una sola jornada
La columna de l’esquerra són dies rodons. La de la dreta, hores de cotxe per no sentir res del que us he explicat.
A quin no vaig amb pressa, i per què
A cap amb pressa. I ho dic de debò: són petits i es veuen en un matí, però la gràcia no és veure’ls, és ser-hi, menjar al seu restaurant, comprar als productors i asseure’s en una plaça.
A quatre en un dia. Si n’encadeneu quatre, perdeu les hores a la carretera i no sentiu res. Millor dos, amb calma.
Al Pirineu en ple hivern sense preparació. La neu complica l’accés, així que porteu cadenes o aneu-hi en una altra època.
A Beget esperant cobertura. No n’hi ha, així que aviseu abans de sortir.
Com gaudir-los de debò
Combineu els que són a prop. Els de Tarragona entre ells, els del Pirineu entre ells. No travesseu mai Catalunya en un dia.
Primavera i tardor. A l’estiu fa calor de debò a l’interior, i a l’hivern el Pirineu es pot complicar.
Mengeu-hi. És el que sosté aquests pobles. Un menú a Rupit o a Siurana costa menys que a Barcelona i val el triple, i de passada feu un cop d’ull als pobles més bonics de Girona per a la costa.
Els pobles més bonics de Catalunya no són els més famosos. Són aquells racons de pedra on el temps, per una vegada, s’atura de debò.
Tens un poble d’interior preferit que no surti aquí? Catalunya en té centenars i segur que em deixo joies. Escriu-me per Instagram @barcelonainspira i me l’apunto per a la propera escapada.
Continua descobrint Barcelona amb mi
Més racons i plans que explico per aquí: els pobles més bonics de Girona, pobles a prop de Barcelona per a una escapada, els jardins secrets de Catalunya i rutes de senderisme a prop de Barcelona.
Quin és el poble més bonic de Catalunya
És molt subjectiu, però Rupit i Pruit és considerat per molts el poble més bonic de l’interior, amb el seu pont penjant i les seves cases de pedra dels segles XVI i XVII. Cadaqués, a la Costa Brava, i Siurana, al Priorat, també entren sempre a qualsevol llista de preferits, tot i que cadascun tira d’un paisatge molt diferent.
Quins pobles bonics hi ha a l’interior de Catalunya
A l’interior destaquen Rupit i Pruit a Osona, Siurana i Miravet a Tarragona, Guimerà i Taüll a Lleida i Beget a l’Alta Garrotxa. Són pobles medievals de pedra, molts amb castells, muralles o esglésies romàniques, i força menys massificats que els de la costa. S’agrupen bé per comarques per no travessar Catalunya en un dia.
Quin poble de Catalunya és bo per desconnectar de debò
Beget, a l’Alta Garrotxa, és el destí ideal per al silenci absolut. Amb prou feines té habitants, gairebé no hi ha cobertura i les seves cases de pedra amb teulades de fusta s’integren al paisatge de muntanya. El seu pont medieval i l’església de Sant Cristòfol són monuments nacionals, i la manca de senyal és just el que el fa especial.
Quin poble de Catalunya veure al Pirineu
Taüll, a la Vall de Boí, al Pirineu de Lleida, és una parada obligada. Té cases de pedra amb teulades de pissarra i l’església romànica de Sant Climent de Taüll, Patrimoni de la Humanitat. Arties, entre el riu Garona i el Valarties, és un altre poble pirinenc preciós amb arquitectura romànica, i tots dos es gaudeixen més a la primavera o a la tardor.
Quina és la cascada més alta de Catalunya
El Salt de Sallent, al costat de Rupit i Pruit, amb 115 metres de caiguda, és la cascada més alta de Catalunya. És estacional, amb molta aigua a la primavera i amb el desglaç, i sovint seca en ple estiu. La ruta surt del mateix poble, és fàcil i senyalitzada, i és una mica més d’un quilòmetre i mig només d’anada.
