Vaig anar a la Fageda d’en Jordà el primer cap de setmana d’octubre convençuda que l’enxamparia encesa. Era verda sencera. Em faltaven tres setmanes, i vaig tenir hora i mitja de cotxe de tornada per pensar-hi.
Des de llavors miro el calendari abans que el mapa. Aquestes sis fagedes canvien de color en dates diferents, es caminen de manera molt diferent i en una d’elles fins i tot l’aparcament et cobra per minut.
El més bàsic de la tardor catalana
Finestra bona de mitjan octubre a mitjan novembre · Garrotxa al seu punt última setmana d’octubre i primera de novembre
Fageda d’en Jordà plana, 3 km, aparcament de pagament · Grevolosa 5,8 km i 250 m de desnivell, aparcament gratis
La setmana concreta importa més que el bosc que trieu, i és el que gairebé tothom calcula malament.
Comproveu com va l’any abans de conduir. Un estiu llarg endarrereix la caiguda i una nevada primerenca al Prepirineu s’emporta la tardor per davant en dos dies.
La fageda que creix sobre una colada de lava
Creix sobre la colada de lava solidificada del volcà del Croscat, entre Santa Pau, Olot i les Preses, una raresa que no té cap altra fageda peninsular.
Això explica el relleu del terra, ple de prominències de fins a 20 metres que aquí anomenen tossols, i explica també la seva altitud. És a 550 metres, quan les fagedes de la península solen créixer per sobre dels 900. Segons el web oficial del Parc Natural de la Zona Volcànica, és una de les seves 28 reserves naturals, envoltada pels 21 volcans de la comarca.
El sender curt són uns 3 quilòmetres en una hora, pla i accessible. I aquí va la dada que ningú no posa a la fitxa: l’aparcament de Can Serra es paga per minut, uns 0,034 € durant les dues primeres hores i la meitat després. Dues hores surten per uns 4 €, i aquests diners van a la conservació del bosc i de les reserves del Croscat i Santa Margarida.
Queda a una hora i mitja llarga en cotxe des de Barcelona, una mica més lluny que els pobles que faig en un dia.
El que més separa aquests boscos no és el paisatge, és quant cal caminar per veure’l.
| Bosc | On | Ruta | Aparcament |
|---|---|---|---|
| Fageda d’en Jordà | La Garrotxa | 3 km plans, 1 h | Can Serra, de pagament |
| Fageda de Santa Fe | Montseny | 1 km senyalitzat | Gratuït |
| Fageda de la Grevolosa | Sant Pere de Torelló | 5,8 km, 250 m de desnivell | De terra, gratis |
| Bosc de Poblet | Muntanyes de Prades | 3 o 6 km | Caseta forestal, limitat |
| Les Roques Encantades | Les Planes d’Hostoles | Curta i plana | Del poble |
| Bosc de Carlac | Vall d’Aran | Circular, exigent | De Bausen |
I el desnivell, que és el que decideix si el pla surt bé o acaba en discussió.
L’itinerari 1 encadena la Fageda amb els volcans del Croscat i Santa Margarida. Val la pena, però és un altre pla: són 11 quilòmetres i més de quatre hores.
La fageda amb els arbres més grans
La Fageda de la Grevolosa, a la serra de Llancers, terme de Sant Pere de Torelló, entre Osona i la Garrotxa.
Les xifres l’expliquen millor que qualsevol adjectiu. És a 1.037 metres d’altitud, l’exemplar més gran fa 41 metres amb un perímetre de tronc de 5,15 metres, i els arbres més vells es van plantar cap al 1750. Segons les dades oficials del catàleg d’arbres monumentals de Catalunya, tres dels seus faigs hi estan inscrits.
El circuit habitual són 5,8 quilòmetres amb 250 metres de desnivell, cosa de dues hores. Se surt de l’aparcament de terra de Sant Andreu de la Vola i el primer tram és tot pujada, passant per l’ermita de Sant Nazari, del segle XIV, on hi ha taules de pícnic sota dos roures.
Dos avisos de camp. No hi ha cobertura mòbil, així que descarregueu el mapa abans d’arribar. I des de dalt hi ha altres accessos, pel Molí de Bracons o el coll de Bracons, que escurcen bastant.
És a uns 20 quilòmetres de la Fageda d’en Jordà, així que totes dues caben en un cap de setmana, encadenables amb els pobles més bonics de Girona.
Amb sis boscos i rutes tan diferents, l’elecció depèn més de amb qui hi aneu que del bosc en si.
Trieu aquest si
- Aneu amb nens petits, Santa Fe
- Voleu l’icònic sense caminar, la Fageda
- Busqueu arbres enormes, la Grevolosa
- Teniu el dia sencer, itinerari 1
- Fugiu de la gent, Poblet o el Retaule
Deixeu-ho per a un altre dia si
- És cap de setmana de finals d’octubre
- Hi aneu sense comprovar com va la fulla
- Porteu calçat de carrer a la Grevolosa
- Compteu amb cobertura per orientar-vos
- Sortiu de Barcelona després de dinar
La columna de la dreta és la que més excursions m’ha esguerrat, i gairebé sempre per la primera línia.
El que trepitgeu a la Garrotxa té una edat molt concreta, i ajuda a entendre per què aquesta fageda és on és.
Els tossols, aquestes prominències de fins a 20 metres que fan ondular el terra, són lava. No són turons.
Les fàcils, per anar-hi amb nens o amb qui no camina
La Fageda de Santa Fe, al Parc Natural del Montseny, té un itinerari senyalitzat d’1 quilòmetre amb riu, passeres de fusta, font i taules de pícnic. El passeig fins a la Font del Frare és el clàssic. Queda a menys d’una hora de Barcelona, així que es resol en mig matí i combina amb les rutes de senderisme més properes.
A la Fageda d’en Jordà, el sender curt de 3 quilòmetres és pla i va entre troncs i falgueres.
Sobre els passejos en carruatge de cavalls que surten de Can Serra: duren cosa d’una hora i inclouen una parada de 15 minuts. Jo prefereixo anar a peu, i hi ha visitants que qüestionen el tracte als animals. Amb el sender curt pla i d’una hora, no en veig la necessitat.
Els que gairebé ningú no trepitja
Les Roques Encantades, a les Planes d’Hostoles, són roques grans cobertes de molsa entre faigs i fullaraca, a la mateixa Garrotxa però fora del circuit.
El Bosc de Poblet, a les Muntanyes de Prades, barreja roures, castanyers i faigs, amb dos recorreguts de 3 i 6 quilòmetres que comencen a la caseta forestal. L’aparcament és petit, així que cal arribar-hi d’hora.
El Bosc de Carlac, a prop de Bausen a la Vall d’Aran, al costat de la frontera francesa, té un circular amb faigs retorçats i boira a primera hora.
I la Fageda del Retaule, al Parc Natural dels Ports, comarca del Montsià, queda tan lluny de Barcelona que es conserva gairebé buida, amb gorgs i coves al voltant.
Els dies que no trepitjo cap fageda
Els caps de setmana de finals d’octubre. El mateix parc de la Garrotxa desaconsella el seu itinerari 1 a la tardor per l’afluència i recomana fer-lo en una altra estació, amb 11 km compartits amb mitja Catalunya. Una fageda amb cua és un parc urbà amb arbres més alts.
La primera setmana d’octubre sense comprovar. És el meu error de manual. I el contrari també existeix: a mitjan novembre us podeu trobar els arbres ja pelats i la fulla a terra.
La Grevolosa amb pluja recent. La pista forestal de terra i la pujada inicial es tornen relliscoses, i sense cobertura no és lloc per experimentar.
Qualsevol d’aquests amb pressa. Aquests boscos demanen aturar-se. Si el pla és entrar, fer la foto i tornar al cotxe, surt més a compte quedar-se a casa.
El que he après de tant anar-hi
Comproveu l’estat de la fulla aquella mateixa setmana. Les dates d’aquest article són la norma, no una garantia. L’any mana.
Roba per capes. Dins de la fageda refresca encara que a fora faci sol, i a la Garrotxa la tardor es mou entre 10 i 18 graus.
Descarregueu el mapa abans de sortir. A la Grevolosa no hi ha senyal, i l’aparcament ja és fora de cobertura.
Porteu aigua. A l’itinerari 1 de la Garrotxa, l’única font és a l’àrea de Santa Margarida.
La Grevolosa aguanta qualsevol època de l’any, i fora d’octubre sol estar buida, igual que els jardins secrets de Catalunya en temporada baixa.
En aquests boscos l’encert no és el lloc. És la setmana.
Coneixes una fageda que no surti aquí? Catalunya en té més de les que he trepitjat. Escriu-me per Instagram @barcelonainspira i me l’apunto per a l’octubre.
Continua descobrint Barcelona amb mi
Més plans que explico per aquí: els pobles més bonics de Catalunya, els millors miradors per a la posta de sol, les bodegues de barri on vaig de tapes i la Barcelona que hi ha sota els teus peus.
Quan canvien de color els boscos de Catalunya
Entre mitjan octubre i mitjan novembre. Per a la Garrotxa, l’última setmana d’octubre i la primera de novembre són l’aposta més segura. Les dates es mouen cada any, perquè un estiu llarg endarrereix la caiguda de la fulla i unes nevades primerenques l’avancen de cop.
Quin és el millor bosc de tardor de Catalunya
La Fageda d’en Jordà és la més emblemàtica: creix sobre la colada de lava del volcà del Croscat, a 550 metres d’altitud, una cosa insòlita en una fageda peninsular. Si busqueu arbres monumentals i menys gent, la Grevolosa té l’exemplar més gran, de 41 metres, i faigs plantats cap al 1750.
Quant costa aparcar a la Fageda d’en Jordà
L’aparcament de Can Serra es paga per minut, uns 0,034 euros durant les dues primeres hores i la meitat a partir d’aquí, així que una visita de dues hores surt per uns 4 euros. El que es recapta es destina a conservar el bosc i les reserves del Croscat i Santa Margarida.
Quina fageda de Catalunya és millor amb nens
La Fageda de Santa Fe, al Montseny, té un itinerari senyalitzat d’1 quilòmetre amb passeres de fusta, font i taules de pícnic, i queda a menys d’una hora de Barcelona. A la Fageda d’en Jordà, el sender curt és pla i accessible: uns 3 quilòmetres en una hora.
Com s’arriba a la Fageda de la Grevolosa
Hi ha dos accessos, per sobre o per sota del túnel de Bracons. L’habitual és Sant Andreu de la Vola, a Sant Pere de Torelló, amb aparcament de terra gratuït i pista forestal. El circuit és d’uns 5,8 quilòmetres amb 250 metres de desnivell, i no hi ha cobertura mòbil.
Es pot evitar la massificació a les fagedes a la tardor
Anant-hi entre setmana, que és l’únic que funciona de debò. El mateix parc de la Garrotxa desaconsella l’itinerari principal a la tardor per l’afluència. La Grevolosa rep bastant menys gent i entre setmana continua gairebé buida, tot i que els caps de setmana d’octubre també s’omple.
