Vaig portar una amiga pel Barri Gòtic deixant-li anar tot el discurs medieval i l’endemà vaig descobrir que el pont que li havia assenyalat, el més fotografiat del barri, es va construir el 1928.
Fa més d’un segle que Barcelona s’explica a si mateixa amb una mica de teatre, i saber quina part és escenografia no li treu valor: n’hi afegeix. Aquestes són les curiositats que faig servir jo quan algú ve, començant per les capes que hi ha a sota.
El més bàsic de la Barcelona amagada
El Gòtic refet entre el 1908 i els anys trenta · El Pont del Bisbe del 1928 · Les platges creades el 1992
La Sagrada Família en obres des del 1882 · Els fanals de la plaça Reial primer encàrrec de Gaudí
Aquesta ciutat no es va construir d’un sol cop: es va anar reescrivint damunt de si mateixa, i cada capa continua allà a sota.
Caminar pel Gòtic és trepitjar sis ciutats alhora, i només dues es veuen des del carrer.
El barri medieval que es va construir al segle XX
El Barri Gòtic que surt a totes les fotos deu bona part del seu aspecte a una operació urbanística que arrenca el 1908.
Segons les dades oficials del projecte, els enderrocs per obrir la Via Laietana es van endur per davant, entre el 1908 i el 1913, més de 80 carrers i 300 edificis del nucli antic. Mentre queien, l’arquitecte Jeroni Martorell va proposar rescatar els elements amb valor artístic —finestres, portals, frisos, cases senceres— i traslladar-los a l’entorn de la catedral per formar un conjunt d’aire medieval.
El pla tenia tres parts: restaurar el que es conservava, moure pedra a pedra el que es podia salvar i harmonitzar la resta amb elements neomedievals nous. La Casa Padellàs es va desmuntar sencera i es va tornar a muntar a la plaça del Rei, on avui és la seu del MUHBA i la porta d’entrada a la ciutat romana que hi ha a sota.
El motor no va ser només cultural. L’1 d’abril de 1908 es va fundar la Sociedad de Atracción de Forasteros, amb Puig i Cadafalch, Prat de la Riba i Cambó a la junta, i un centre històric d’aspecte antic encaixava perfectament amb el que volien vendre de cara a l’Exposició Internacional del 1929.
No és un frau. És una ciutat decidint com volia que la veiessin, fa més de cent anys, i aconseguint-ho.
L’interessant és saber què mires. Això és el que és d’època i el que es va fer perquè ho semblés.
D’època
- La plaça del Rei, del segle XIV
- El Saló del Tinell i Santa Àgata
- Les columnes del temple d’August
- Els trams de muralla romana
- El jaciment de Barcino, sota la plaça
Construït perquè ho semblés
- El Pont del Bisbe, del 1928
- La façana de la catedral, del 1887 al 1912
- La Casa Padellàs, traslladada pedra a pedra
- Bona part de l’entorn de Sant Felip Neri
- Fanals i detalls neomedievals del barri
La columna de la dreta és la més fotografiada de les dues, i aquest és el millor resum de tot plegat.
El que es veu cada dia sense mirar-ho
Els fanals de la plaça Reial són de Gaudí. Aquells de sis braços van ser un dels seus primers encàrrecs públics, quan era jove i desconegut. Milers de persones hi passen per sota cada dia sense aixecar la vista.
Barcelona no tenia platges. Fins al 1992, el front marítim era indústria, magatzems i vies de tren, i la ciutat vivia d’esquena al mar. La sorra que avui trepitgeu a la Barceloneta es va posar per als Jocs.
El Park Güell havia de ser una urbanització privada. Eusebi Güell va encarregar a Gaudí un barri residencial de luxe al Carmel i gairebé ningú no va comprar parcel·la. El 1922 va acabar convertit en parc públic, i avui és Patrimoni de la Humanitat.
Queden quatre columnes del temple d’August dins d’un pati del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís. La primera vegada que hi vaig entrar vaig passar de llarg dues vegades, perquè la porta no anuncia res. S’hi entra gratis, mires amunt i allà són, dos mil anys encaixats en un edifici del qual ningú no sospita.
El cementiri del Poblenou, del 1775, és un museu d’escultura a l’aire lliure per on no passa gairebé ningú, en la línia de les galeries d’art que es visiten gratis.
La distància entre el que aparenta cada lloc i el que és es mesura en segles.
El Pont del Bisbe és la postal més repetida del barri i té menys anys que molts edificis de l’Eixample.
Les històries que circulen i no s’aguanten
| El que s’explica | El que hi ha |
|---|---|
| La va fundar Hèrcules després d’un naufragi | Invenció d’erudits del segle XV |
| El nom ve d’Amílcar Barca | Sense base històrica documentada |
| El Gòtic és medieval sencer | Bona part es va refer després del 1908 |
| El Pont del Bisbe és del segle XV | Es va construir el 1928 |
| La Sagrada Família s’acabarà aviat | Hi treballen des del 1882 i depèn de donatius |
Les dues primeres són llegendes d’origen, que gairebé totes les ciutats europees tenen. Les tres següents es repeteixen com a dades, i aquí és on convé anar amb compte.
Per què la Sagrada Família no s’acaba mai
Va començar el 1882 i continua en obres per dos motius concrets, i cap d’ells no és la mandra.
Es finança només amb donatius i amb les entrades, sense diners públics, així que el ritme depèn de la caixa de cada any. I el disseny de Gaudí, amb la seva geometria reglada, és d’una complexitat tècnica que ha necessitat eines que no existien quan es va projectar.
A això s’hi suma el cop de la Guerra Civil: bona part dels plànols i maquetes originals es va destruir, i el projecte es va haver de reconstruir a partir de fragments i del que recordaven els seus col·laboradors.
Les curiositats a què no faig cas
Les llegendes de fundació. Hèrcules naufragant i Amílcar Barca donant nom a la ciutat sonen molt bé i són invencions d’erudits medievals del segle XV, sense suport documental.
Els tours de misteris i fantasmes que barregen fets comprovables amb fantasia sense distingir uns dels altres. Amb 300 edificis enderrocats el 1908 i una ciutat romana sencera sota una plaça, no cal afegir-hi res.
Les xifres rodones que circulen sense font. Quan una dada sona massa perfecta, gairebé sempre està inflada. Jo la contrasto abans d’explicar-la, i aquest article porta més d’una correcció per aquesta raó.
Com veure-les sense que t’arrossegui la gent
Aixequeu la vista. Fanals, relleus, restes de muralla encastades a les façanes. El millor és per sobre de la línia dels aparadors.
Busqueu el que no porta rètol. Les columnes del temple d’August no tenen una gran senyalització. L’aqüeducte de la plaça 8 de Març tampoc.
Entreu als patis. Mitja dotzena d’edificis del Gòtic guarden patis oberts al públic que no apareixen a cap ruta, igual que passa amb els museus que obren gratis a hores que gairebé ningú no mira.
Aneu-hi a primera hora. El Gòtic entre les nou i les onze és una cosa completament diferent.
Els mateixos carrers a les nou i a la una són dues experiències diferents, i només una permet mirar amunt. Si acabeu a mig matí, una bodega de barri és la continuació lògica.
Barcelona es va reinventar el passat per ensenyar-lo, i li va sortir tan bé que fins i tot els d’aquí ens ho vam creure.
Saps una curiositat que no surti aquí? Aquesta ciutat no s’acaba mai. Escriu-me per Instagram @barcelonainspira i me l’expliques.
Continua descobrint Barcelona amb mi
Més racons i plans que explico per aquí: els millors miradors per a la posta de sol, la guia local de La Mercè, els mercats on vaig a comprar i on menjar bé i barat sense turistes.
És de debò medieval el Barri Gòtic de Barcelona
En part. Hi ha elements romans i medievals reals, com la plaça del Rei, del segle XIV. Però bona part del conjunt es va refer entre el 1908 i els anys trenta, traslladant pedres rescatades dels enderrocs de la Via Laietana i afegint elements neomedievals perquè el barri semblés més antic.
Quan es va construir el Pont del Bisbe de Barcelona
El 1928, gairebé sis-cents anys després del que aparenta. És el pont més fotografiat del Barri Gòtic i el seu estil gòtic flamíger té més de Flandes que de Catalunya. Es va aixecar dins de l’operació de medievalització del barri, no a l’edat mitjana.
És cert que Barcelona no tenia platges abans del 1992
No com les d’ara. El front marítim estava ocupat per indústries, magatzems i vies de tren, i la ciutat vivia d’esquena al mar. Les platges actuals es van crear durant la remodelació olímpica del 1992, i avui la Barceloneta és una de les platges urbanes més visitades d’Europa.
Què va dissenyar Gaudí abans de la Sagrada Família
Els fanals de sis braços de la plaça Reial van ser un dels seus primers encàrrecs públics, quan era un arquitecte jove i desconegut. Continuen al mateix lloc, en ple centre, i la majoria dels qui hi passen per sota no saben que són seus.
On són les columnes romanes amagades de Barcelona
Al carrer del Paradís, dins del pati del Centre Excursionista de Catalunya, es conserven quatre columnes del temple d’August, encaixades en un edifici medieval. L’entrada és gratuïta i gairebé ningú no les busca, tot i que són a dos minuts de la catedral.
Per què la Sagrada Família és en obres des del 1882
Es finança només amb donatius i amb les entrades, sense diners públics, i el disseny de Gaudí és tècnicament molt complex. A més, bona part dels plànols i maquetes originals es van destruir durant la Guerra Civil, així que va caldre reconstruir el projecte a partir del que va sobreviure.
