Vaig arribar a Peratallada per casualitat, buscant una altra cosa. Vaig travessar l’arc d’entrada i em vaig aturar en sec: muralles, un fossat medieval, carrerons de pedra coberts de buguenvíl·lees i ningú. Un poble sencer de decorat, buit un dimarts de maig.
És el meu secret i gairebé us demano que no l’expliqueu. Girona és la meva província preferida per escapar-me i els he trepitjat gairebé tots, així que us els explico agrupats pel que busqueu, perquè intentar veure’ls tots és acabar conduint en lloc de gaudint.
El bàsic
Tres mons Baix Empordà medieval · la Garrotxa volcànica · Costa Brava marinera
La regla agrupeu per zona, no salteu mai entre elles · Peratallada es veu en menys d’1 hora
Cada poble cau en una de les tres comarques, així que el primer és saber quin va amb quin.
| Poble | Zona | Per a què hi vas |
|---|---|---|
| Peratallada | Baix Empordà | Medieval de pedra, el meu secret |
| Pals | Baix Empordà | Medieval amb vistes a l’arròs |
| Besalú | la Garrotxa | Pont romànic i call jueu |
| Castellfollit de la Roca | la Garrotxa | El poble sobre la cinglera |
| Cadaqués | Costa Brava | Mariner, Dalí i Cap de Creus |
| Santa Pau | la Garrotxa | Volcans i plaça porticada |
El poble que envio a veure primer, Peratallada
Un dels pobles medievals més ben conservats de tot Catalunya, i el millor és que encara no està tan massificat com d’altres.
El seu nom ve de pedra tallada, perquè està literalment esculpit a la roca. Travesses l’arc i et fiques en un decorat: muralles, fossat medieval, la torre de l’homenatge, carrerons empedrats i cases de pedra amb buguenvíl·lees.
El que més m’agrada és la seva harmonia. Passeges sense rumb i a cada cantonada hi ha un detall. És petit, es recorre en menys d’una hora, però no parareu de fer fotos.
I un caprici: la gelateria Gelat Artesà de Peratallada, famosa pels seus gelats salats, d’anxova de l’Escala o de musclo en escabetx, i el Forn de Pa Tusset amb les seves magdalenes casolanes. A uns 45 minuts de la ciutat de Girona, i encaixa amb les millors gelateries artesanes si sou de gelat.
La regla d’or de Girona és no saltar entre comarques, així que convé tenir clares les agrupacions que sí que funcionen.
Rutes que funcionen
- Peratallada amb Pals, el mateix dia
- Besalú amb Castellfollit i Santa Pau
- Cadaqués amb el Cap de Creus
- El Baix Empordà amb platja de propina
- La Garrotxa amb els seus volcans
Errors de ruta
- Costa Brava i Garrotxa el mateix dia
- Cadaqués i Besalú d’una tirada
- Travessar la província de punta a punta
- Cinc pobles en una jornada
- Cadaqués en el dia, sense dormir-hi
La columna de l’esquerra són dies rodons. La de la dreta, hores de cotxe entre comarca i comarca per no gaudir de cap.
Medieval i història de debò, Besalú
Besalú, a cavall entre Girona i la Garrotxa. La seva imatge icònica és el pont romànic del segle XII sobre el Fluvià, una de les estampes més fotografiades de Catalunya, amb el nucli declarat Conjunt Històric Artístic.
Però el que el fa únic és el seu llegat jueu. Conserva un miqvé medieval, el bany ritual que va ser l’únic descobert a Espanya fins que va aparèixer el de la veïna Girona el 2014, i és un dels quatre que es conserven a tot Europa. És al costat de les restes de la sinagoga, i passejar pels seus carrers porticats és viatjar segles enrere.
El meu truc és baixar a la vora del riu per al reflex del pont. I combinar-lo amb Castellfollit de la Roca i Santa Pau, que són molt a prop, mateixa zona i mateix dia, en la línia d’una escapada d’un dia ben planificada.
Aquest nucli de pedra va ser molt més que un poble: durant un segle va tenir comtat i moneda propis.
Travessar aquest pont és entrar en un comtat que va existir de debò, no en un decorat.
Medieval amb vistes, Pals
Pals, a pocs minuts de Peratallada, és dalt d’un turó amb vistes espectaculars als arrossars de l’Empordà i al Parc Natural del Montgrí.
El seu nucli antic, el Pedró, és un laberint de carrerons impecablement cuidats, amb la Torre de les Hores i l’església de Sant Pere. En arribar, passeu per l’oficina de turisme, que dona un fullet amb recorregut per no perdre-us res.
I no marxeu sense tastar els arrossos de Pals, famosos des del segle XV. El poble es divideix en tres parts, el nucli medieval, els Masos i la platja, així que podeu combinar història i mar el mateix dia. Abans de decidir la data convé mirar la temporada, perquè a Girona ho canvia tot.
El maig i l’octubre són la combinació guanyadora a Girona: bon temps, pobles lliures de gent i la Costa Brava sense l’embut de l’agost.
Per quedar-s’hi a dormir, Cadaqués
Cadaqués, el més famós i internacional de Girona, i fa poc escollit el més bonic de la costa espanyola en una enquesta de Lonely Planet amb més de 60.000 votants.
És a l’extrem més oriental de la Península, envoltat pel Parc Natural del Cap de Creus i accessible només per una carretera de muntanya sinuosa. Aquest aïllament li dona una personalitat que cap altre poble de la Costa Brava iguala, amb cases blanques esglaonades sobre la badia, l’església de Santa Maria dalt de tot i carrerons de buguenvíl·lees, amb una posta de sol que rivalitza amb els millors miradors per a la posta de sol.
Dalí, que va viure dècades a la veïna Portlligat, deia que era el poble més bonic del món. La seva casa museu és visita obligada, i cal reservar-la amb setmanes d’antelació. La meva recomanació és quedar-vos-hi a dormir, perquè és a 170 km per una carretera de revolts i el poble canvia per complet quan marxen els turistes de dia.
Amb els pobles clars, l’última peça és entendre quant pesa cada comarca en temps de cotxe.
El Baix Empordà amb Peratallada i Pals es fa en un dia sense forçar, però Cadaqués, amb aquells revolts, demana quedar-s’hi a dormir.
A quin no vaig en temporada alta, i per què
A Cadaqués a l’agost. Aquella carretera de revolts que el fa especial es converteix en un embut, i el poble, que és petit, no dona l’abast. Aneu-hi al maig o a l’octubre.
A Besalú un diumenge al migdia. Els autocars arriben a mig matí. Si només hi podeu anar en cap de setmana, aneu-hi a la posta de sol, quan marxen els grups i la llum és millor.
A rutes que saltin entre zones. Baix Empordà, Garrotxa i Costa Brava són tres mons amb hores de cotxe entre ells. Trieu-ne un.
A Peratallada un cap de setmana d’estiu. Continua sent un secret justament perquè hi va poca gent. En temporada alta perd part de la màgia.
Com gaudir de Girona de debò
Agrupeu per zona. És la lliçó més important. Peratallada amb Pals el mateix dia, Besalú amb Castellfollit i Santa Pau un altre. No barregeu mai comarques.
Entre setmana. Peratallada continua sent un secret justament perquè hi va poca gent. Un diumenge d’agost no ho és.
Reserveu el que calgui reservar. La casa de Dalí a Portlligat vola amb setmanes d’antelació, així que informeu-vos-en abans de plantar-vos-hi, i de passada mireu els pobles més bonics de Catalunya per a l’interior.
Girona no es recorre, es tria. Un poble ben vist val més que cinc des del cotxe.
Tens un poble de Girona preferit que no surti aquí? La província en té desenes i segur que em deixo joies. Escriu-me per Instagram @barcelonainspira i me l’apunto per a la propera escapada.
Continua descobrint Barcelona amb mi
Més racons i plans que explico per aquí: pobles a prop de Barcelona per a una escapada, els pobles més bonics de Catalunya, els jardins secrets de Catalunya i rutes de senderisme a prop de Barcelona.
Quin és el poble més bonic de Girona
Peratallada és el meu preferit i un dels pobles medievals més ben conservats de Catalunya, amb l’avantatge de no estar tan massificat. El seu nom ve de pedra tallada perquè està esculpit a la roca. Cadaqués és el més famós i internacional, escollit el més bonic de la costa espanyola en una enquesta de Lonely Planet.
Quins pobles de Girona es poden combinar en un dia
El millor és agrupar per zones. Al Baix Empordà, Peratallada i Pals són a pocs minuts. A la Garrotxa, Besalú combina amb Castellfollit de la Roca i Santa Pau. Intentar veure’ls tots en un dia és impossible i acabes conduint més que gaudint, perquè entre comarques hi ha hores de cotxe.
Què té d’especial Besalú
El seu pont romànic del segle XII sobre el Fluvià és una de les estampes més fotografiades de Catalunya, però el més singular és el seu llegat jueu. Conserva un miqvé medieval, el bany ritual que va ser l’únic descobert a Espanya fins que va aparèixer el de Girona el 2014, a més d’un dels barris jueus més ben conservats del país.
Val la pena dormir a Cadaqués
Sí, i molt. És a 170 quilòmetres de Barcelona per una carretera de revolts, així que fer-ho en el dia és esgotador. Però a més el poble canvia per complet quan marxen els turistes de dia i et quedes amb els carrers blancs a la posta de sol. És dels pocs llocs on de debò compensa quedar-s’hi a dormir.
