El 10 de juny de 2026 es complien cent anys exactes de la mort de Gaudí. Aquell dia es va inaugurar la torre de Jesucrist i la Sagrada Família va passar a fer 172,5 metres, que la converteixen en l’església més alta del món. La cerimònia la va presidir el papa Lleó XIV.
El que gairebé ningú no sap és per què s’ha quedat exactament aquí i no ha pujat més. No van ser els diners ni la tècnica: va ser una decisió que Gaudí va prendre fa més d’un segle, i té a veure amb la muntanya que es veu a l’altra banda de la ciutat.
Els 172,5 metres que Gaudí no va voler superar
Gaudí va fixar l’alçada del temple per sota de la de Montjuïc expressament.
El seu raonament era que cap obra humana no s’havia d’elevar per sobre de l’obra de la natura, així que va calcular el punt més alt de la seva església mirant la muntanya que tanca Barcelona pel sud-oest. Aquest límit l’han respectat tots els equips que han continuat l’obra durant els cent anys que ell ja no hi era, tot i que tècnicament s’hauria pogut pujar més.
Quina és l’església més alta del món? La Sagrada Família de Barcelona, des del 10 de juny de 2026. La torre de Jesucrist la va portar fins als 172,5 metres, per sobre de qualsevol altra església del planeta. La data va coincidir amb el centenari de la mort de Gaudí.
La torre de Jesucrist no va sola. L’escorten quatre torres de 123 metres dedicades als evangelistes —Marc, Lluc, Mateu i Joan—, que completen l’esquema que Gaudí va deixar dibuixat. Vista de lluny, aquesta agrupació és la que canvia la silueta de la ciutat, i es nota des de punts on abans no es distingia, com explico a els miradors des d’on veig la posta de sol.
Va estar 137 anys aixecant-se sense llicència d’obres
Això no és una llegenda urbana ni una exageració. És literal.
Les obres van començar el 1882 i el temple no va tenir llicència municipal fins al 7 de juny de 2019. Entremig, 137 anys. La sol·licitud original es va presentar el 1885, amb un plànol signat per Gaudí, davant l’ajuntament de Sant Martí de Provençals, un municipi que després va quedar absorbit per Barcelona: ningú no va contestar mai aquella petició i el permís va quedar als llimbs administratius durant més d’un segle.
Quan per fi es va regularitzar, la factura va ser considerable. La llicència va costar 4,6 milions d’euros, i a més la fundació es va comprometre a aportar 36 milions al llarg de deu anys per compensar la despesa que el temple genera a la ciutat, en urbanització, mobilitat i manteniment de l’entorn. És probablement la multa per obres sense permís més cara de la història d’Espanya, i va sortir d’una reunió del 2018 entre l’Ajuntament i la Junta Constructora.
Aquest salt del 1926 al 2026 és el que explica el temple: cent anys construint el dibuix d’un mort.
El que falta, i l’escala que obligaria a reallotjar mil habitatges
Amb l’alçada ja assolida, queda el més difícil, i no és un problema d’arquitectura.
Falta la façana de la Glòria, la principal i la que dona al carrer de Mallorca, i falta l’escalinata monumental que Gaudí va projectar davant seu el 1915. El plànol de l’arquitecte defineix aquesta escala amb tot detall, i la Junta Constructora no ha renunciat a construir-la. El problema és on hauria d’anar: ocuparia el sòl on avui hi ha edificis de veïns, i executar-la obligaria a reallotjar prop de mil habitatges i negocis.
Aquí hi ha el debat obert de la ciutat, i no té solució fàcil. Complir el projecte de Gaudí al peu de la lletra vol dir expropiar i enderrocar una illa habitada; renunciar a l’escalinata vol dir deixar el temple sense l’entrada que el seu autor va concebre com a principal. La previsió oficial d’acabament és el 2034, tot i que aquesta data ja s’ha mogut diverses vegades.
Quant costa entrar i quina entrada agafar
Aquí hi ha un detall que espatlla viatges: no hi ha taquilla física. Tot es ven per internet.
L’entrada bàsica amb audioguia costa 26 euros. La que inclou pujar a una de les torres —la del Naixement o la de la Passió, només una— són 36 euros. La visita guiada en grup, 30 euros. Totes porten hora assignada. I durant el 2026, pel centenari, els residents a Barcelona paguen la meitat, que és la raó per la qual aquest any veureu gent d’aquí fent cua.
Sobre les torres, un avís que no se sol donar: s’hi puja amb ascensor però es baixa a peu per una escala de cargol estreta. Si teniu vertigen o problemes de genoll, l’entrada de 26 euros és millor decisió que la de 36. Com encaixa aquesta visita en un viatge curt ho tinc desglossat a què veure a Barcelona en 3 dies.
| Entrada | Preu | Què inclou |
|---|---|---|
| Bàsica amb audioguia | 26 € | Temple i audioguia descarregable |
| Amb accés a torres | 36 € | Temple i pujada a una torre |
| Visita guiada | 30 € | Temple i guia en grup |
| Plaça de Gaudí | Gratis | La vista amb l’estany |
| Plaça de la Sagrada Família | Gratis | La vista del costat de la Passió |
Les dues últimes files són les que més faig servir jo, i expliquen la secció següent.
Des d’on es veu gratis, i a quina hora
El temple està envoltat per dues places públiques, i des d’elles es veu sencer sense pagar res.
La plaça de Gaudí és la del costat de la façana del Naixement, la que Gaudí sí que va arribar a construir i la que està inscrita per la Unesco. Té un estany on el temple s’emmiralla complet, i d’aquí surt la foto que deveu haver vist mil vegades. S’omple, així que l’hora importa: a primera hora del matí està tranquil·la i la llum toca de cara aquesta façana.
La plaça de la Sagrada Família, a l’altra banda, mira a la façana de la Passió, molt més severa i angulosa. Hi ha menys gent i més espai per allunyar-se, que amb la torre de Jesucrist acabada és justament el que cal perquè hi càpiga sencera a l’enquadrament.
I per a la vista de lluny, la que ensenya la silueta nova contra la ciutat, cal pujar. Els llocs que faig servir són a els miradors de la posta de sol, i són tots gratuïts.
El que faig jo
- Comprar l’entrada en línia, que no hi ha taquilla
- Primera franja del matí, amb menys cua
- L’estany de la plaça de Gaudí d’hora
- L’entrada de 26 € si hi ha vertigen al grup
- Envoltar el temple sencer abans d’entrar
El que surt malament
- Anar a comprar l’entrada allà mateix
- Arribar tard a la franja i perdre-la
- Pagar 36 € sense saber que es baixa a peu
- Quedar-se només al costat del Naixement
- Anar-hi al migdia a l’estiu, sense ombra i a vessar
Això de fer-hi la volta sencera abans d’entrar no és un caprici: les dues façanes acabades les van fer mans diferents amb cent anys de diferència, i posades l’una al costat de l’altra s’entén mig segle de discussió sobre si calia continuar o aturar-se.
A què no jugo amb la Sagrada Família
A la taquilla. No existeix. Qui s’hi planta a comprar perd el matí.
A la torre sense avisar. Es baixa per una escala de cargol. Cal saber-ho abans de pagar els 36 euros.
A veure-la només per fora i donar-la per vista. L’interior no s’assembla a la façana: el bosc de columnes i la llum dels vitralls són una altra cosa.
A creure que ja està acabada. Li queda la façana de la Glòria i una escalinata que, tal com la va dibuixar Gaudí, s’hauria d’endur per davant una illa sencera.
Com veure-la sense equivocar-se
Reserveu amb dies d’antelació. És hora assignada i s’esgota, sobretot l’any del centenari.
Trieu bé l’entrada. 26 euros si aneu amb gent gran o amb vertigen, 36 si voleu la vista des de dalt i els genolls responen.
Dediqueu-li les dues places. Són gratis, són a peu de carrer i des d’elles es veu el conjunt sencer, que des de dins no s’aprecia.
Mireu-la de lluny també. La silueta va canviar aquest juny, i això només es veu des de dalt, com explico a les curiositats que expliquen la ciutat.
Barcelona ha trigat cent quaranta-quatre anys a aixecar l’església més alta del món, i encara li falta la porta principal.
Pujaràs a alguna torre i no saps quina? Escriu-me per Instagram @barcelonainspira i et dic quina agafaria jo segons el que vulguis veure.
Continua descobrint Barcelona amb mi
Més coses que explico per aquí: què veure a Barcelona en 3 dies, els miradors de la posta de sol, les curiositats de la ciutat i la millor època per venir.
Quina és l’església més alta del món
La Sagrada Família de Barcelona, des del 10 de juny de 2026. Aquell dia es va inaugurar la torre de Jesucrist, que porta el temple fins als 172,5 metres i el col·loca per sobre de qualsevol altra església del planeta. La data va coincidir amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí i la cerimònia la va presidir el papa Lleó XIV.
Per què la Sagrada Família no és més alta
Perquè Gaudí va decidir que cap obra humana no havia de superar la natura, i va fixar l’alçada del temple just per sota de la muntanya de Montjuïc. Els 172,5 metres no són un límit tècnic ni pressupostari, són una decisió de l’arquitecte presa fa més d’un segle i respectada per tots els equips que han continuat l’obra.
Quan s’acaba la Sagrada Família
La previsió és el 2034, tot i que les dates s’han endarrerit diverses vegades. Amb la torre de Jesucrist acabada, el temple ja té la seva alçada definitiva, i el que queda és la façana de la Glòria i l’escalinata monumental. Aquesta escalinata és el punt més delicat, perquè el projecte que va deixar Gaudí el 1915 obligaria a reallotjar prop de mil habitatges i negocis.
Quant costa entrar a la Sagrada Família
L’entrada bàsica amb audioguia costa 26 euros, la que inclou pujar a una de les torres en són 36 i la visita guiada en grup, 30. Totes porten hora assignada i es venen només per internet, perquè el temple no té taquilla física. Durant el 2026, pel centenari de Gaudí, els residents a Barcelona paguen la meitat.
Des d’on es veu gratis la Sagrada Família
Des de les dues places que l’envolten. La plaça de Gaudí, al costat de la façana del Naixement, té un estany on el temple s’emmiralla sencer i és el lloc de la foto clàssica. La plaça de la Sagrada Família, al costat de la Passió, queda més esbarjosa i amb menys gent. Totes dues són públiques i no costa res estar-hi.
